N.o 2 1982
L'ESTRUCTURA FAMILIAR DE LA POBLACIO GIRONINA EL 1631
Narcís Castells i Calzada
I. Introducció
En els darrers trenta anys la progressió dels estudis dernografics a nivell internacional ha estat fulgurant (1). Els historiadors dels diferents paYsos comencen a comptar amb tot un arsenal de dades i interpretacions de les característiques de les poblacions del passat que, en els seus estudis, els permeten acostar-se amb molta més precisió a les societats pretbrites.
No es tracta ja solament del que hom anomena "el nombre dels homes", de la xifra de persones existents en un moment i un espai donats, sinó també de les característiques i evolució de totes les variables demografiques, la natalitat, la mortalitat, la fecunditat, I'edat del casori, la mortalitat infantil, el tipus i les estructures familiars ..., en general, de tots els aspectes que puguin donar-nos indicacions més precises del funcionament de 17agrupament basic, la família, i de les seves repercussions damunt el procés de reproducció social.
A casa nostra, encara hi ha molt de camí per recórrer, especialment pel que fa a determinades bpoques, com els s. XVI i XVII que motiven la confecció dels estudis recollits en aquest volum. Si algú es disposa a estudiar en profunditat un aspecte o un període de la nostra historia local i cerca els indispensables estudis de caire demografic que puguin servir-li de base per a la seva recerca, sent una immediata i desagradable sensació de nuesa i tan sols pot trobar alguns petits retalls que l'ajudin a recuperar la dignitat.
(1) Jordi NADAL en fa una excel.lent Vegeu també Bemard VINCENT a la introsintesi de la trajectbria al proleg de PEREZ ducció del dossier "La familia en España (s.MOREDA, Vicente, Las crisis de mortalidad XVI-XVIII)", a Histbria 16 n." 57, gener 1981, en la Espaiía interior (siglos XVZ-XZX). Ma- pp. 47-73. drid (Siglo XXI), 1980, pp. 1-1 1.
És per aixo que crec que la recerca ha d'anar en-dues direccions que, en la nostra situació, esdevenen complementaries: recuperar alguns dels retards més evidents, analitzar i publicar documents d'interks immediat susceptibles de possibilitar futurs desenvolupaments, i obrir camí a l'estudi de les qüestions que recentment s'han anat plantejant.
Amb aquesta intenció, aquest article es proposa dos objectius basics: provar d'avaluar amb una elevada fiabilitat el nombre de pobladors de la ciutat de Girona a principis dels anys 1630 i avanqar determinats trets significatius de I'estructura familiar i de la distribució urbana de la població gironina.
Per tal d'acomplir el primer d'aquests proposits comptem amb una font inkdita de caire excepcional: una relació de caps de casa domiciliats en la ciutat, ordenada per carrers i barris i realitzada l'estiu de 163 1, que indica el nombre de persones que composen cadascuna de les agrupacions familiars (2). Pel que fa al segon, haurem de recórrer a tot un seguit d'elements, molt més dispersos i molt menys excepcionals, que, malgrat aixo, poden proporcionar-nos valuoses indicacions.
(2) A.M.G., "Manual d'AcordsH de 163 1, darrers folis, sense numerar. La relació consta de 35 folis, en el primer dels quals s'hi llegeix "Pera Soler, 1631 ", sense constar-hi cap altre encapqalament.
Evidentment, atesa la gran escassetat de referkncies xifrades de la població que trobem en el periode de 15 53- 17 17 per qualsevol ciutat o comarca de Catalunya O), el coneixement del nivell poblacional absolut de Girona en qualsevol data dels segles XVI i XVII adquireix una destacada significació. Pero, a més, els anys propers a 1630 han estat caracteritzats per J. Nadal i E. Giralt com de canvi de tendkncia (4) i aixo dóna a aquest període una rellevancia especial
Leer más
No es tracta ja solament del que hom anomena "el nombre dels homes", de la xifra de persones existents en un moment i un espai donats, sinó també de les característiques i evolució de totes les variables demografiques, la natalitat, la mortalitat, la fecunditat, I'edat del casori, la mortalitat infantil, el tipus i les estructures familiars ..., en general, de tots els aspectes que puguin donar-nos indicacions més precises del funcionament de 17agrupament basic, la família, i de les seves repercussions damunt el procés de reproducció social.
A casa nostra, encara hi ha molt de camí per recórrer, especialment pel que fa a determinades bpoques, com els s. XVI i XVII que motiven la confecció dels estudis recollits en aquest volum. Si algú es disposa a estudiar en profunditat un aspecte o un període de la nostra historia local i cerca els indispensables estudis de caire demografic que puguin servir-li de base per a la seva recerca, sent una immediata i desagradable sensació de nuesa i tan sols pot trobar alguns petits retalls que l'ajudin a recuperar la dignitat.
(1) Jordi NADAL en fa una excel.lent Vegeu també Bemard VINCENT a la introsintesi de la trajectbria al proleg de PEREZ ducció del dossier "La familia en España (s.MOREDA, Vicente, Las crisis de mortalidad XVI-XVIII)", a Histbria 16 n." 57, gener 1981, en la Espaiía interior (siglos XVZ-XZX). Ma- pp. 47-73. drid (Siglo XXI), 1980, pp. 1-1 1.
És per aixo que crec que la recerca ha d'anar en-dues direccions que, en la nostra situació, esdevenen complementaries: recuperar alguns dels retards més evidents, analitzar i publicar documents d'interks immediat susceptibles de possibilitar futurs desenvolupaments, i obrir camí a l'estudi de les qüestions que recentment s'han anat plantejant.
Amb aquesta intenció, aquest article es proposa dos objectius basics: provar d'avaluar amb una elevada fiabilitat el nombre de pobladors de la ciutat de Girona a principis dels anys 1630 i avanqar determinats trets significatius de I'estructura familiar i de la distribució urbana de la població gironina.
Per tal d'acomplir el primer d'aquests proposits comptem amb una font inkdita de caire excepcional: una relació de caps de casa domiciliats en la ciutat, ordenada per carrers i barris i realitzada l'estiu de 163 1, que indica el nombre de persones que composen cadascuna de les agrupacions familiars (2). Pel que fa al segon, haurem de recórrer a tot un seguit d'elements, molt més dispersos i molt menys excepcionals, que, malgrat aixo, poden proporcionar-nos valuoses indicacions.
(2) A.M.G., "Manual d'AcordsH de 163 1, darrers folis, sense numerar. La relació consta de 35 folis, en el primer dels quals s'hi llegeix "Pera Soler, 1631 ", sense constar-hi cap altre encapqalament.
Evidentment, atesa la gran escassetat de referkncies xifrades de la població que trobem en el periode de 15 53- 17 17 per qualsevol ciutat o comarca de Catalunya O), el coneixement del nivell poblacional absolut de Girona en qualsevol data dels segles XVI i XVII adquireix una destacada significació. Pero, a més, els anys propers a 1630 han estat caracteritzats per J. Nadal i E. Giralt com de canvi de tendkncia (4) i aixo dóna a aquest període una rellevancia especial
Leer más
No hay comentarios:
Publicar un comentario